Miquel Avarez Trincado, Doctor arquitecte (Barcelona, 1939-2008)
La trajectòria professional de Miquel Alvarez Trincado es va iniciar el 1963, quan encara era un estudiant darquitectura a lEscola de Barcelona (ETSAB), amb uns habitatges a Castelldefels (Barcelona). Es va llicenciar el 1965 i va obtenir el títol de doctor arquitecte el 1969, i fins 1973, serà professor associat de projectes de tercer i de cinquè curs. A partir daquell moment es dedicarà exclusivament al seu estudi, una intensa tasca que va desenvolupar amb gran dedicació, rigor i passió durant 45 anys.
La seva obra es pot classificar en tres etapes que resumeixen una llarga trajectòria projectant i construint arquitectura, al capdavant dun estudi que amb els anys esdevindrà una complexa estructura amb la qual va ser capaç de fer donar resposta a una gran quantitat dencàrrecs.
Durant la primera etapa (1963 - 1973) crea i desenvolupa un llenguatge personal influenciat per la tradició italiana de Milà (sobretot dels arquitectes I. Gardella i V. Magistretti) i per F.Ll.Wright (el seu gran mestre juntament amb Louis I.Kahn), però també pel moviment del brutalisme anglosaxó i la psicodèlia dels Beatles. És la seva etapa més brillant com a creador, on participa a les publicacions darquitectura del moment, com molts dels seus col·legues de lEscola de Barcelona, del qual nés clarament un exponent no oficial.
Les obres més significatives daquest període són la casa Belda (Valldoreix, Barcelona), la casa Castro (Calvià, Mallorca), ledifici dhabitatges al c/de la Marina (Castelldefels), l'edifici d'oficines a la plaça de Sant Roc (Sabadell), l'Hospital Evangèlic (Barcelona), i la casa Garreta-Mill (Altafulla, Tarragona).
La segona etapa (1974 - 1983) es caracteritza per la seva marxa de l'Escola d'Arquitectura i la dedicació en exclusiva al despatx, on començarà a tenir molta feina per part d'una clientela que comença a prosperar al país, els promotors immobiliaris. Declinarà continuar treballant per a l'administració pública després d'haver estat arquitecte municipal durant tres anys a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès, Barcelona). Els habitatges unifamiliars deixaran pas als edificis plurifamiliars i les noves tipologies residencials, alhora que s'incorporen al despatx nous professionals i col·laboradors, assumint cada cop més protagonisme.
Les obres més significatives d'aquest període són els habitatges al c/Déu i Mata (Barcelona), els habitatges en filera a Sant Just Desvern i Sant Cugat, i els conjunts residencials a Can Déu (Sabadell) o Sa Garbí (Mollet del Vallès).
La darrera època (1984 - 2008) significarà d'alguna manera, un retorn als estímuls inicials amb la recerca de la innovació amb les tipologies i el gust per expressar un llenguatge personal a la façana amb els materials. El despatx es trasllada a la seva ubicació actual i es consolidarà com ALTRIM, la societat professional que desenvoluparà projectes també per a la seva filial Crescent. Aquesta societat, juntament amb socis externs, promouran projectes que permetran a Alvarez Trincado controlar millor els encàrrecs sense i portar a terme la seva arquitectura sense interferències.
Les obres més significatives d'aquest període són els habitatges al barri de les Corts (c/Solà) i al c/Taulat del Poblenou (Barcelona), els habitatges unifamiliars al c/Pomaret (Barcelona) i a Sant Elm (Sant Feliu de Guíxols); les residències geriàtriques i els edificis d'habitatges a l'Eixample de Barcelona (c/Mallorca, Consell de Cent, Castillejos, Sepúlveda, Viladomat, Vilamarí), i els conjunts residencials de La Guinardera a Sant Cugat del Vallès.
